6.3.26

 


El cicle de trobades "A contra-mur" s’inscriu dins del projecte expositiu Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur i en prolonga els interrogants cap al present. Partint de l’anàlisi dels contextos i les modalitats d’exhibició de l’obra de Tàpies durant la dècada de 1950, el programa proposa activar el mur no només com a element formal o arquitectònic, sinó com a dispositiu cultural, polític i sensible que articula la relació entre obra, cos i espai.

En aquells anys, el mur esdevé per a Tàpies molt més que un suport pictòric: és superfície activa, lloc d’inscripció de gestos, memòries i tensions, però també espai de contacte amb l’arquitectura moderna, el disseny gràfic, la indústria i el paisatge urbà en transformació. Les diverses solucions de muntatge que l’artista va explorar en les seves exposicions individuals dels anys cinquanta revelen fins a quin punt les condicions d’exhibició formen part del sentit mateix de l’obra, i com aquesta dialoga amb formes específiques de vida, de producció cultural i de percepció del món.

Prenent aquest llegat com a punt de partida, el cicle —moderat per la periodista cultural Clàudia Rius— proposa una sèrie de diàlegs contemporanis entre artistes i agents del sistema de l’art que treballen avui des de preocupacions afins: la matèria i la seva càrrega simbòlica, la relació entre art i arquitectura, la presència del cos, la dimensió afectiva de l’espai expositiu o la capacitat del mur per funcionar com a frontera, suport, pell o lloc de resistència. Lluny d’una lectura historiogràfica tancada, les trobades activen l’obra de Tàpies com un camp de ressonàncies des del qual pensar pràctiques actuals de producció, exhibició i mediació artística.

Cada trobada aborda el mur des d’una perspectiva específica —la fragilitat material, la pell de l’obra, el cos i l’afecte—, però totes comparteixen la voluntat de qüestionar els límits entre objecte i espai, entre intimitat i esfera pública, entre institucionalització i experiència sensible. En aquest sentit, el cicle entén el mur com un lloc de fricció i d’imaginació compartida, capaç de condensar conflictes, desitjos i formes de relació que travessen tant l’obra de Tàpies com les pràctiques artístiques contemporànies.

En un moment en què el paper de l’espai expositiu torna a ser objecte de revisió —pel que fa a les seves condicions materials, simbòliques i polítiques—, A contra-mur proposa establir ponts entre passat i present, entre els debats que van marcar una etapa clau de la modernitat artística i les preguntes que avui interpel·len artistes, institucions i públics. El mur, lluny de ser un límit fix, es presenta, així, com un espai en moviment perpetu.


Programa:

· Trobada 1. Amb Lucía C. Pino i Prats Nogueras Blanchard
Data: dimarts 10 de març de 2026, a les 18h. 

· Trobada 2. Amb Marria Pratts i Galeria Mayoral (Jordi Mayoral)
Data: dimarts 14 d’abril de 2026, a les 18h.

· Trobada 3. Amb Eva Fàbregas i Bombon Projects (Joana Roda)
Data: dimarts 12 de maig de 2026, a les 18h.


Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
Preus: 4 € (sessió única) - 12 € (cicle complet)

Cicle de trobades "A contra-mur" | Museu Tàpies | 20 març - 12 maig

9.2.26


El curs "Iconografia: mitologia i religió", que forma part del programa de la Universitat de l'Experiència, de la Universitat de Barcelona (UB), ofereix als participants l'oportunitat de submergir-se en el món dels símbols i les imatges que han marcat la història de l'art. Les sessions, que començaran el 6 de febrer de 2026 i s'allargaran fins al 22 de maig, permetran als alumnes explorar com artistes de totes les èpoques han representat mites, déus i escenes religioses, des de l'antiguitat fins a l'art modern, i com aquestes imatges reflecteixen creences, valors i narratives culturals que han perdurat al llarg del temps.

L'objectiu del curs no és només aprendre a reconèixer figures o temes, sinó entendre el significat que aquestes obres d'art tenen dins del context social i cultural en què van ser creades. Els estudiants descobriran com els relats mitològics i religiosos s'han plasmat en escultures, pintures, vitralls i relleus, i com aquests elements continuen influenciant la nostra percepció del sagrat i del simbòlic en l'art.

Aquest curs està pensat per a persones adultes amb interès per la història de l'art i la cultura, tant per estudiants com per aficionats que vulguin aprofundir en la lectura crítica d'imatges. Amb un enfocament accessible però sòlid, combina teoria i història amb l'anàlisi visual, i convida els participants a reflexionar sobre com els mites i la religió han modelat les formes artístiques i els significats simbòlics al llarg dels segles.

En definitiva, "Iconografia: mitologia i religió" és una experiència formativa que permet descobrir les capesde significat amagades darrere de cada obra, oferint eines per interpretar amb profunditat les històries que l'art ens explica i connectant el passat amb la manera com avui percebem la cultura i la religió.

Iconografia: mitologia i religió
Del 6 de febrer al 22 de maig de 2026

Els divendres de 9 a 11 h 
Festius: 3 d'abril, 24 d'abril (pont de la facultat) i 1 de maig de 2026

Universitat de l'Experiència
Universitat de Barcelona (UB)
Gran Via de les Corts Catalanes, 582
Barcelona, Catalunya
Aula 222

Durada: 26 hores

Programa:

- Iconografia pagana i iconografia cristiana: significants i significats de la imatge plàstica. Models visuals i connexions culturals. Definició de símbol i al·legoria. Emblemes i empreses. Els grans programes artístics.

- Iconografia grecollatina: la mitologia. Els autors clàssics: genealogia dels déus olímpics i la correspondència entre els noms grecs i romans. Atributs principals: la Iconologia de Cesare Ripa: literatura èpica.

- Iconografia judeocristiana: la Bíblia com a font literària. L'Antic Testament o l'aliança entre Jahvé i Abraham. El Nou Testament o l'aliança segellada per Crist: els textos apòcrifs.

Símbols i al·legories cristianes: les Vanitas. Els sants: Jacopo da Varazze i la Llegenda àuria.

+ informació

agenda#

Curs: Iconografia: mitologia i religió | Del 6 feb. al 22 maig

5.2.26

Al llarg de la seva trajectòria, Antoni Tàpies va explorar les noves possibilitats que oferia la pintura i va experimentar amb materials extrapictòrics, com ara la pols de marbre, per aportar diferents textures a les seves obres. Durant aquestes pràctiques, segons va dir ell mateix, el quadre el va sorprendre transformant-se en un mur.

Us heu fixat mai en els murs propers a casa vostra? Què ens expliquen? Com ho fan? Durant l'activitat volem escoltar les parets, els murs i les tàpies. Conjuntament, coneixerem el procés creatiu de les obres-mur d'Antoni Tàpies, la seva capacitat comunicativa i la seva fascinació pels murs. Alhora, tot fent una passejada, ens fixarem en les marques de les parets que es troben al voltant del museu per descobrir quines històries ens expliquen.

Activitat en el marc de l'exposició "Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur" del Museu Tàpies.

· Data: 22.02.2026 | 11 h
· Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
· Durada: 1 h 30 min
· Preu: 4 € per persona
· Idioma: Català
· Edat: Activitat per a infants a partir de 6 anys amb els seus acompanyants. Aforament limitat a 25 persones per sessió.

Parets, murs o tàpies. Visita familiar dinamitzada al Museu Tàpies | 22 feb.

Itinerari urbà del Museu Tàpies que permet recórrer la biografia i trajectòria d'Antoni Tàpies a través d'un recorregut a peu per llocs emblemàtics lligats a la seva vida i obra. La passejada també repassarà la història recent de la ciutat i ens descobrirà espais d'interès arquitectònic i urbanístic vinculats a la vida de Tàpies.

Els participants rebran un exemplar del plànol-guia concebut i dissenyat per El globus vermell, i que forma part de la seva col·lecció "Guies d'arquitectura i urbanisme de Barcelona".

Aquesta activitat s'organitza en el marc del programa de l'Ajuntament de Barcelona "La Capital Mundial de l'Arquitectura 2026".


El globus vermell és una associació cultural que des del 2009 treballa amb l'objectiu de formar una ciutadania crítica i exigent envers l'entorn urbà i apoderar-la perquè pugui esdevenir un actor clau en la transformació de les ciutats cap a entorns urbans més sans i sostenibles.

Desenvolupa la seva tasca a través de tres canals: el cultural (visites guiades, itineraris, tallers, publicacions, exposicions, etc.); el social (participació ciutadana, esdeveniments, etc.), i el projectual (disseny, obra nova i rehabilitació sota els paràmetres de la bioarquitectura). Formen part del Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona i del Consell d'Innovació Pedagògica (CIP) impulsat per l'Institut Municipal d'Educació.

També són signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. L'any 2012 va rebre la Medalla COAC en reconeixement a la seva tasca i el 2017 el Segell de Qualitat del CIP. Els impulsors d'aquest col·lectiu són arquitectes que, a més de la feina amb El globus vermell, compaginen la feina pròpia de projectistes amb la recerca, la docència universitària, la gestió cultural i la divulgació sobre l'arquitectura i la ciutat.

· Data: 14.02.2026 | 11:00 h
· Hora: 11 h
· Lloc: Punt de trobada: Carrer de la Canuda, 39, Barcelona
· Durada: 2 h i 30 min.
· Preu: 12 €
· Organitza: Museu Tàpies

La Barcelona de Tàpies. Itinerari urbà

4.2.26

El 19 de febrer de 2026, a les 18h, s'inaugura la nova exposició del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que forma part del programa "Art, guerra i memòria", titulada «Recuperado del enemigo». Els dipòsits franquistes al MNAC

La mostra és fruit de la recerca que encara s'està duent a terme sobre el paper de salvaguarda que va tenir l'aleshores Museu d'Art de Catalunya durant i després de la Guerra Civil. La mostra està organitzada conjuntament amb l'Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural (ICRPC).

Amb la derrota republicana, els dipòsits d'art que s'havien organitzat durant la guerra per salvaguardar les obres (i que ja vam explicar a l'exposició Museu en perill!) passen a mans del govern franquista, que crea el Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional.

El MNAC, aleshores Museu d'Art de Catalunya, va ser depositari de 135 obres d'art que no van ser reclamades pels seus propietaris, ja que, per fer-ho, calia demostrar adhesió al règim franquista. La recerca per esbrinar qui eren els propietaris d'aquestes obres i poder retornar-les encara continua avui dia.

El 19 de febrer, a les 18 h, hi haurà la conferència inaugural Del salvament republicà al control franquista: «Recuperado del enemigo», a càrrec dels comissaris de la mostra, Gemma Domènech, professora de la Universitat de Girona (UdG) i directora de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), i Eduard Caballé, investigador de l'ICRPC.

+ informació

Inauguració de l'exposició: «Recuperado del enemigo». Els dipòsits franquistes al MNAC

Quan el Museu Tàpies començava a articular la primera exposició monogràfica que un museu dedicava a André du Colombier, la comissària i amiga íntima de l'artista, Anka Ptaszkowska, va obrir les portes del seu apartament parisenc a les treballadores del museu. Aquell espai, suspès en el temps, revelava un univers dens i caòtic, una multitud d'obres desconegudes fins aleshores: documents, objectes quotidians i les empremtes d'una vida viscuda amb intensitat. Moltes d'aquelles peces formen part, avui, de l'exposició "André du Colombier. Un punt de vista líric".

Aquell desordre fecund, ple de restes de vida, va fer emergir, també, unes pàgines soltes que semblaven pertànyer a un text teatral escrit per Du Colombier. Es tractava de Tarte Tatin, una obra pràcticament inèdita, representada només una vegada, que reflexiona amb ironia sobre el pas del temps, l'amistat i l'absurd de la incomunicació humana.

Com a clausura de l'exposició, el Museu Tàpies ha encarregat a la dramaturga i directora teatral Berta Prieto la posada en escena d'aquestes paraules en un format de lectura dramatitzada. La proposta vol establir un diàleg amb l'univers visual de la mostra, i fer que les paraules de l'artista dotin l'espai expositiu de noves capes de sentit i activin qüestions que encara ressonen amb una força sorprenent.

Berta Prieto (1998) és dramaturga, actriu, directora i guionista. S'ha format en diverses escoles d'interpretació i ha cursat el grau en Humanitats a la UOC. Va debutar professionalment amb El Chinabum (2018), obra coescrita amb Lola Rosales i dirigida per Paula Ribó que va recórrer festivals i teatres i va donar origen al col·lectiu Las Chatis de Montalbán.

Posteriorment, va coescrire i dirigir FUCK YOU MODERN FAMILY (2019) i Derecho a pataleta (2020), ambdues estrenades i representades a la Sala Beckett. El seu darrer treball com a dramaturga i directora és l'obra Del fandom al troleig, una sàtira del bla bla bla, estrenada i representada a la Sala Beckett i al Teatro de la Abadía, a Madrid.

També és cocreadora de la sèrie AUTODEFENSA (2022), produïda per FILMIN i Boogaloo Films, seleccionada en festivals com el Festival de Cinema Europeu de Sevilla, l'Alternativa i Series Mania, i nominada a diversos guardons, incloent-hi els Premis Feroz i els Premis ALMA. Actualment treballa en nous projectes escènics i audiovisuals explorant els límits de la dramatúrgia i la creació contemporània.

Equip

· Dramatúrgia i direcció: Berta Prieto
· Interpretació: Belén Barenys, Laura Roig i Berta Prieto
· Escenografia: Cecília Ruíz Baena

Dades tècniques

· Data: 21.02.2026 | 18:00 h
· Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
· Durada: 50 minuts
· Preu: 5 €

Lectura dramatitzada: "Pastís Tatin" | A càrrec de Berta Prieto | 21 feb.

3.2.26

Joan Brossa i André du Colombier comparteixen una pràctica artística en què la poesia i l'objecte tenen un paper central. Du Colombier va néixer el 1952 a Barcelona una mica per casualitat, ja que el seu pare impartia Filosofia en escoles franceses a l'estranger. Així i tot, la família no s'hi va quedar gaire temps i no hi ha constància que conegués Brossa, nascut el 1919 a la mateixa ciutat. L'aproximació al llenguatge, el sentit humor, l'esperit juganer, l'interès per l'objecte quotidià, una actitud antisistema i la dimensió política de la seva obra són trets que els aproximen.

Per aquest motiu, s'ha organitzat una visita a l'exposició "Digues, cosa. Joan Brossa" i els poemes objecte, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, i a l'exposició "André du Colombier. Un punt de vista líric", al Museu Tàpies. Durant el trajecte a peu entre les dues institucions, l'artista Estel Boada activarà una proposta de mediació al voltant dels objectes. 

L'activitat conclourà amb un aperitiu a la terrassa del Museu Tàpies.
Podeu venir disfressats d'objectes o portar un objecte personal.

A càrrec d'Estel Boada, Sílvia Galí i Maria Sellarès.

· Data: 07.02.2026 | 11:00 h
· Durada: 3 h
· Lloc de trobada: Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa (Carrer Flassaders, 40. Barcelona)
· Preu: 8 €

Reserva d'entrades al web de la Fundació Joan Brossa

agenda#

Visita guiada disfressada a la Fundació Brossa i al Museu Tàpies | 7 feb.

Itinerari urbà que permetrà recórrer la biografia i trajectòria d'Antoni Tàpies a través d'un recorregut a peu per llocs emblemàtics lligats a la seva vida i obra de la ciutat de Barcelona. La passejada també repassarà la història recent de la ciutat i ens descobrirà espais d'interès arquitectònic i urbanístic vinculats a la vida de Tàpies.

Els participants rebran un exemplar del plànol-guia concebut i dissenyat per El globus vermell, i que forma part de la seva col·lecció "Guies d'arquitectura i urbanisme de Barcelona".

Aquesta activitat s'organitza en el marc del programa de l'Ajuntament de Barcelona "La Capital Mundial de l'Arquitectura 2026".

Activitat a càrrec d'El globus vermell, una associació cultural que des del 2009 treballa amb l'objectiu de formar una ciutadania crítica i exigent envers l'entorn urbà i apoderar-la perquè pugui esdevenir un actor clau en la transformació de les ciutats cap a entorns urbans més sans i sostenibles.

Desenvolupa la seva tasca a través de tres canals: el cultural (visites guiades, itineraris, tallers, publicacions, exposicions, etc.); el social (participació ciutadana, esdeveniments, etc.), i el projectual (disseny, obra nova i rehabilitació sota els paràmetres de la bioarquitectura). Formen part del Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona i del Consell d'Innovació Pedagògica (CIP) impulsat per l'Institut Municipal d'Educació.

També són signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. L'any 2012 va rebre la Medalla COAC en reconeixement a la seva tasca i el 2017 el Segell de Qualitat del CIP. Els impulsors d'aquest col·lectiu són arquitectes que, a més de la feina amb El globus vermell, compaginen la feina pròpia de projectistes amb la recerca, la docència universitària, la gestió cultural i la divulgació sobre l'arquitectura i la ciutat.

La Barcelona de Tàpies. Itinerari

· Data: 14.02.2026 | 11:00-13:30
· Hora: 11 h
· Punt de trobada: Carrer de la Canuda, 39, Barcelona
· Durada: 2 h i 30 min.
· Preu: 12 €

agenda#

La Barcelona de Tàpies. Un itinerari per la ciutat de l'artista